dimecres, 17 de juliol del 2013

No em desperteu fins l'hora de dinar

La meva participació a la proposta del blog de la Carme, Col·lecció de moments


Grasse Matinee. R. Casas





“Arribaré tard, àvia. No em desperteu fins l’hora de dinar” va dir. Allò que no sabia quan, passades les quatre de la matinada va posar-se al llit, era que el rellotge de cucut que l’avi havia comprat l’any 1927 a la mateixa Selva Negra funcionava amb una precisió absoluta. 

19 comentaris:

  1. Cu-cut, cu-cuuut!! Quin martiri, pobra noia... A casa en tenim un i sort que anava a la seva i no sempre sortia a marcar amb tanta precisió les hores.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Cu-cut :) De vegades volem fer els relats tan curts que es queden dins el nostre cap!

      Elimina
  3. Em sembla que el descans que pretenia tenir se li'n va anar en orris...

    ResponElimina
  4. he, he, he... a mi m'encanten els relats curts, com aquest. Em sembla que a l'hora de dinar ja tenia el cap ple de cu-cuts...

    Ara m'emporto l'elnlaç a casa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, segur que no va caldre que la despertessin. Gràcies Carme

      Elimina
  5. Quan et cal silenci qualsevol sorroll és insoportable. Ben trobat, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, però el cu-cut no és un soroll qualsevol eh? ;) Gràcies Consol

      Elimina
  6. Això li va passar per tronera, quines hores d'arribar, he, he...
    A mi m'agradaria tenir un rellotge de cucut o un d'aquells llargs de paret, amb el temps t'hi acostumes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa dels meus pares n'hi ha un, no fa cu-cut però marca les hores com si fos un campanar. Ells sí que s'hi han acostumat, però els demés...

      Elimina
  7. A mi també m'agraden els relats curts.
    Si si,el cucut, un darrera l’altre, a les quatre, a les cinc... però quina experiència més positiva , quan les barrejes entre campanes i pobles, és molt positiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que els rellotges de cucut marquen cada mitja hora i els campanars cada quart d'hora, no? Però la fressa important la fan a les hores en punt. No sé que és pitjor! :)

      Elimina
  8. Crec que al primer cu-cut se li a acabà la precisió alemanya del primer cop de sabata

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejeje aquests rellotges tant antics no s'espatllen així com així, Joan! Potser et caldria més d'un cop de sabata :)

      Elimina
  9. Eren 4 faves (cu-cuts) comptades... les que buscava l'ocell fora de la gàbia? ;-)

    ResponElimina
  10. Em temo que aquest cu-cut és una espècie en perill d'extinció.

    ResponElimina