dimarts, 26 de març del 2013

Ara parlo jo



Les veus mimètiques Escriure un soliloqui en què una dona acusi al seu marit d'una suposada infidelitat.
 
No et pensis pas que cremaré la fotografia. No sóc tan pàmfila com creus. I no m'empasso això de que són coses que passen. Un bon metge mai no decep als seus malalts, no? I una merda no va significar res! Significa que ets un malparit pixa-fluixa que no es mereix la família que té. No et fotré un tret al cul perquè em trincarien però aquesta me la pagaràs més que de sobres. O mira, saps que? Pot ser sí que te’l fotré i després diré que estava deprimida. Com tu dius, els policies ens deprimim molt i llavors no girem rodó. Casos pitjors s’han vist!

I ja has pensat com la distrauràs? Et posaràs aquelles horribles samarretes heavis i l’acompanyaràs a veure en Justin Bieber?  Ai, no, que van explotar quan vas fer els 40! No, et voldràs fer l’interessant i la portaràs a les  partides d’escrabble del centre cívic. Si home, aquelles tan agosarades que et fan trempar... Mira, et recomano que la convidis a dinar a casa de la teva mare, segur que s’ho passarà la mar de bé! Sí, nena, sí, quan el nen va néixer vaig patir una hemorràgia molt forta i, com que la medicina no estava tan avançada com ara, vaig dinyar-la, tal com sents. Però va plorar tan fort, pobrissó meu, que va despertar-me d’entre els morts i vaig haver de tornar per encarregar-me’n. Ja de petit se sortia sempre amb la seva, aquest fill meu! Estic segura que li encantarà, ja se sap, quan et cases amb un home també et cases amb la seva família! Crec que la trobaré a faltar, a la teva mare. Almenys ella em feia riure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada