.
En una entrevista l’actor Enric
Majó explicava que només va durar vint minuts a l’Institut del Teatre perquè de
seguida va pujar als escenaris i va abandonar els estudis. No sé si mai els va
reprendre però l’home ha demostrat amb escreix que domina l’ofici.
Recordo
que, a l’oposicions que vaig haver de superar per treballar a l’Administració
catalana, hi havia un qüestionari de personalitat que, malgrat no ser eliminatori,
comptava per la qualificació final. Si no recordo malament valia cinc punts i
jo en vaig obtenir amb prou feines dos. És pot considerar, doncs, que vaig
suspendre la prova i que, per tant, la
meva personalitat no és adient per realitzar la feina que faig cada dia des de
fa més de quatre anys i que consisteix bàsicament a elaborar graelles,
comunicats interns i paperassa de tota mena.
La veritat
és que no em preocupa massa, i menys ara
que sé quina mena de particularitats és valoren per fer carrera dins
l’Administració. Ben al contrari, sento
un just orgull de recordar com de bé devia realitzar la resta de proves per, a
pesar de la penalització del test de personalitat, aconseguir una plaça a prop de casa.
La història
de l’Enric Majó i la meva no s’assemblen massa. L'únic que tenen en comú és que tots dos hem acabat celebrant que vam topar amb l'escullera només després
d’arribar al port.
Tot va bé
si acaba bé, diuen. De totes maneres val la pena que, mentre viatgem dins del
vaixell, ens esmercem a finalitzar sempre els estudis i a dir allò que els altres
volen sentir, encara que només sigui per aprovar un qüestionari de
personalitat. En els temps que corren, cal assegurar el tret.
Fotografia de Rogelio Liria
