La literatura no és més que l'entreteniment de quatre gats

Des que la veïna del pis de sota sap que m’agrada llegir la nostra relació de conveniència  ha canviat. Quan coincidim a l'ascensor ja no ens conformem a saludar-nos amb displicència sinó que encetem una conversa sobre algun afer que, lluny de ser transcendental,  serveix per trencar la rutina i assossegar-nos els ànims.

Els temes que ens uneixen són dos: els cans i els llibres. Deixant de banda que els  gossos no es poden veure ni en pintura, sobre llibres tenim gustos similars, fet que intensifica el nostre interès per aquestes trobades llampec "de passadís" (això em recorda que, quan estudiava a la universitat, es comentava que el nostre futur professional no es decidia a les aules sinó a la cafeteria i als passadissos. Qui sap on es deu forjar ara el futur dels universitaris...).

Però la lectura no ho és tot, malgrat algunes persones voldriem creure que sí. Ja va dir-ho Josep Pla   “la literatura no és més que l’entreteniment de quatre gats”. La meva veïna ho sap i per això, quan va descobrir que jo era el cinquè gat, va emocionar-se i va proposar-se cultivar la relació, com si fos una planta exòtica i delicada que cal acaronar cada dia.

Si desapareguessin tots els escriptors i les escriptores no passaria absolutament res ja que els qui hem decidit invertir el temps en llegir som una minoria (convé que les minories ens reconeguem com a tals, en benefici de la pròpia salut). Seria un daltabaix, en canvi, quedar-nos sense metges, informàtics, mecànics, botiguers o professors de Pilates.  

Com deia Pla la literatura no és més que un entreteniment. No és una necessitat, ni real ni fictícia.  De fet, és una opció d’oci que la majoria de persones ni tan sols ha sospesat de manera seriosa.

La qüestió és que, a pesar aquesta indiferència generalitzada, que a casa nostra només es trenca per Sant Jordi i encara de manera arbitraria, continuen publicant-se llibres nous i reeditant-se’n de vells, organitzant-se clubs de lectura, celebrant recitals de poesia i  omplint-se d’assistents les fires especialitzades.

La meva veïna i jo podem respirar alleugerides. Afortunadament la lectura i l’escriptura són dures de pelar.