dijous, 26 de gener del 2012

Criteris capgirats






Faré com els telediaris. Us adverteixo que aquest article pot ferir l'autoestima d'algunes persones sensibles. Us convido, doncs, a deixar-lo de llegir quan més us convingui.

 Aquesta crisi tant cruent que afecta el país ens està portant molts maldecaps. Tots coneixem a gent que ha perdut la feina o que ha vist com les seves condicions laborals -que sovint ja eren prou precàries - empitjoraven dia rera dia sense poder fer-hi res. Malgrat això, de tot es pot aprendre i tot serveix per reflexionar.

Reculem  uns 5 anys i situem-nos en plena época de bonança. Amb poc esforç era possible trobar una feina ben remunerada, només calia tenir habilitats socials i contactes, "saber-se vendre", en deien. Tot i així, algunes persones van optar pel camí difícil, estudiar i treballar alhora, treure's una carrera universitaria.  Evidentment els resultats foren diferents per uns i per altres. Mentre que els primers van aconseguir les millors feines (almenys més ben pagades), els darrers només van aconseguir treballs mal pagats i poc valorats.

Ara tornem a l'any 2012. Moltes dels que "es sabien vendre" es troben a l'atur i, siguem seriosos, molta gent amb formació també. Ara bé, les oportunitats -presents i futures- d'uns i altres són ben diferentes. I la seva capacitat per entendre la realitat també.  No crec que tenir estudis sigui sinònim de ser intel·ligent però sí que penso que la universitat afavoreix l'esperit crític de les persones i les predisposa a patir d'incorformisme (patir sí) davant el món.

Sé que avui dia queda malament fer una afirmació d'aquest tipus i que és fàcil malinterpretar-me. No pretenc desvalorar la gent sense carrera universitaria  ni donar-li més importància de la què es mereix. Ara bé, també em sento una mica cansada d'haver de demanar perdó per tenir estudis. És cert que, gràcies a la meva formació  potser podré conservar la feina (o trobar-ne una altra mínimament digna) però també és cert que he dedicat, i continuo dedicant, moltes hores  a formar-me.  Reconec que m'agrada estudiar però també m'agrada mirar la televisió, jugar amb la meva filla o llegir una novel·la. Cadascú és lliure d'escollir a què dedica el seu temps i totes les opcions s'han de respectar.


La societat que coneixem no valora l'esforç sinó que el ridiculitza. Afirmar que "estudiar no serveix de res" i que avui dia hi ha massa "titulitis" fa modern. Penso que la crisi ens retornarà el sentit comú. Malauradament serà una de les poques coses positives que ens deixarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada