dimecres, 18 de gener del 2012

Pirena

Del 21 de gener al 4 de febrer es celebrarà una nova edició de la prova Pirena, la travessia que té nom de Deesa. 

Avui el programa de televisió "Divendres" ha entrevistat a en Pep Parés, entusiasta fundador de l'esdeveniment.  -A la Pirena els animals no pateixen. El musher i els seus gossos treballen junts i tots són uns grans aficcionats a córrer- ha dit. 

No en tinc cap dubte. Però no m'han convençut les paraules (pecaria d'ingenuïtat si, en el món en el qual vivim, encara hem deixés convèncer per simples paraules), sinó els seus raonaments que, malgrat l'etimologia del nom, no eren fets (només) amb la raó sinó amb el cor, els records, l'enteniment i els valors.

Certament personatges com el Pep Parés constitueixen una troballa excepcional.
Pel que fa a la majoria de persones, en canvi, sembla que hagin oblidat que també són animals, se senten superiors a ells i, fins i tot, els arriben a negar l'intel·ligència o les emocions.
I, per si no n'hi hagués prou, es silencia a la gent que qüestiona aquesta actitud  amb frases tant sentencioses com "sempre les persones abans que els animals", "els animals no són racionals", o "no pots atribuir qualitats humanes a un gos". Qualitats humanes possiblement no, però allò que segur que poseeixen són qualitats animals, malgrat l'egocentrisme de la nostra espècie ens impedeixi de reconèixer-les i valorar-les. 
Per alguna raó similar fa anys els esclaus negres tampoc acabaven d'encaixar dins el concepte d'humanitat, i fa menys les dones tampoc.
Potser seria hora d'ampliar horitzons.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada